L’Ajuntament d’Eivissa presenta els resultats del segon informe científic de l’estat de les praderies de posidònia a la badia de Talamanca

L’Ajuntament d’Eivissa ha encarregat al GEN-GOB per segon any consecutiu un informe científic de l’estat de les praderies de posidònia, el fons marí i la fauna a Talamanca. L’estudi, que es presentarà públicament demà divendres a les 19 hores a través de la plataforma districte07800, assenyala que hi ha zones de la badia on més del 50% de la praderia està morta.

Els treballs de seguiment i avaluació de l’estat ambiental del fons marí de Talamanca es va realitzar durant el mes de juny de 2020 i són continuació dels realitzats l’any 2019. El pròxim estudi, previst per al mes de maig de 2021, serà el que reculli els efectes de la disminució dels fondejos a la zona durant aquest estiu de 2020.

El regidor de Medi Ambient, Jordi Salewski, ha explicat que ‘l’objectiu és fer un seguiment científic anual per determinar l’estat ambiental de la posidònia, la seua evolució anual i proposar mesures de millora en la seua de gestió. Es necessitarà almenys un seguiment de cinc anys per veure el comportament del fons marí, però aquests estudis ja ens van mostrant una tendència’.

Per a l’estudi s’han mostrejat les cinc estacions de seguiment instal·lades el 2019, quatre dins la badia i una estació a cala Roja, menys afectada pels impactes antròpics. Segons l’informe del GEN-GOB, d’aquestes estacions, quatre es mantenen estables, sense signes de recuperació, i una quinta ha mostrat una tendència negativa, amb una taxa de mortalitat anual de feixos de quasi un 40%.

L’informe recull que els principals factors de degradació ambiental són el fondeig incontrolat d’embarcacions, l’abocament d’aigües residuals i l’abocament de salmorra de la dessaladora.

El tècnic de l’Àrea Marina del GEN-GOB, Xisco Sobrado, ha assenyalat ‘aquesta situació de degradació ambiental posa en perill els beneficis ecosistèmics que aporta Posidònia oceànica a Talamanca. La producció d’oxigen, la transparència de l’aigua, la producció d’arena i l’efecte de mitigació del canvi climàtic són serveis ecosistèmics que aporta aquesta planta i que no es podem permetre perdre’.