L’últim bastió defensiu de l’Eivissa àrab
El castell d’Eivissa comprèn un conjunt d’edificacions situades al cim del puig de Vila. Quan encara no existien les muralles renaixentistes, aquest recinte juntament amb l’Almudaina conformaven una veritable fortalesa envoltada per una cinta de muralla amb dotze torres, que apareix esmentada a les fonts medievals del segle XII. Tots dos espais estaven separats per un llenç interior amb una torre que va ser demolit en construir-se, al segle XVIII, les casernes projectades per Simon Poulet.
La planta quadrangular del castell amb torres a les cantonades recorda l’estructura dels qars islàmics, estructures fortificades que representaven l’últim reducte defensiu de la ciutat. L’entrada al castell estaria situada al costat de llevant, entre les torres II i III, tal vegada en el mateix lloc que ocupa l’actual.
Les intervencions realitzades a la casa del governador han permès conèixer el flanc sud del castell, concretament el tram comprès entre les torres I, VI i VII. A l’interior de la torre VI s’han documentat estructures antigues de la fortificació àrab. A la base de la torre es veuen restes arrasades d’una altra torre o drap de muralla tal vegada més antics. Sobre aquests elements es va aixecar, al segle XIV, la torre de l’Homenatge, que és la més alta i millor conservada de la fortalesa; situada en la confluència dels recintes del castell i l’Almudaina, d’allí es domina una àmplia perspectiva sobre la costa sud de l’illa i el port de la ciutat.
La casa del governador, que ocupa el costat sud del castell, comprèn un conjunt d’edificacions residencials dels representants del govern. Allí s’hagué d’allotjar el rei d’Aragó, Alfonso III, durant la seua breu estada a la illa l’any 1286, segons explica el cronista Ramon Muntaner. El conjunt no té un gran valor artístic encara que conserva alguns elements d’estil gòtic i renaixentista. A nivell patrimonial, destaca sobretot el tram de la fortificació àrab que es conserva entre les dependències interiors de la planta baixa.
Roman tancat després d’un procés de rehabilitació i adaptació, per a la seua conversió en Parador de Turisme.