La història de la ciutat d’Eivissa no pot escriure’s sense la labor dels pescadors, que han format part de la seva estructura social des de la seva mateixa fundació pels fenicis. Els principals barris històrics externs a les muralles, la Marina i sa Penya, van ser impulsats sobretot per pescadors, mariners i treballadors de les drassanes, i antany era freqüent observar a aquests llops de mar reparar les seves xarxes en les andanes del port i fins i tot en el Passeig de Vara de Rey, a l’ombra de les palmeres, quan encara es deia Passeig de s’Alamera.
Gràcies a la labor dels arqueòlegs, avui coneixem que la pesca organitzada en temps fenicis ja constituïa una activitat fonamental, que es va multiplicar amb els romans. Aquests fins i tot van establir indústries de conserves i salsa garum –molt popular a Roma, elaborada amb carn i vísceres de peix fermentades–, per a comerciar fora de l’illa.
A l’edat mitjana ja es va crear una normativa concreta destinada a regular el comerç de productes del mar a la ciutat, que va posar en marxa el govern de la Universitat. El mercat es trobava dins de les muralles i s’estructurava per oficis: forners, carnissers i, per descomptat, pescaters. Aquests últims tenien l’obligació de vendre ells mateixos o els seus familiars –habitualment les esposes– el gènere que capturaven a la mar. D’aquesta forma, s’evitaven intermediaris que encarissin el preu, una característica molt particular d’Eivissa. Els pescadors de la capital, així mateix, tampoc podien oferir el seu gènere als pobles fins no quedar atesa la demanda urbana.
Un altre tret molt característic del negoci de la venda de peix a la ciutat és que mai, al llarg de tota la seva història, s’han registrat antecedents de subhastes. De fet, a Eivissa no existeix una llotja, sinó una confraria on tot el gènere s’apunta i es pesa. Els pescadors determinen un preu just i així no fluctua, la qual cosa permet una major cura dels caladors. Únicament es pesquen les quantitats que exigeix la demanda interna i s’aposta per les varietats que corresponen a les diferents èpoques de l’any.
La pesca, de totes maneres, sempre ha estat una activitat artesana. No va existir una associació de professionals del mar fins a 1922, quan es constitueix el Pòsit de Pescadors. La seva primera seu se situava en un edifici que encara existeix, al final del port i als peus del barri de sa Penya. Avui, la seu de la Confraria d’Eivissa se situa en el moll pesquer, on roman amarrada la flota local, a continuació de l’estació marítima dels vaixells de Formentera i el Club Náutico de Ibiza.
A l’illa actualment existeixen dues confraries: la de la ciutat i la de Sant Antoni, associades, amb un total de 80 socis i una flota de 6 embarcacions d’arrossegament i 55 d’arts menors (llaüts).
Les seves captures es distribueixen en restaurants, mercats i altres superfícies comercials. Els peixos més grans i valuosos, com l’anfós, la roja, el gall de Sant Pere o el dentol, així com la llagosta, entre altres espècies, es comercialitzen amb una etiqueta groga ben visible, sota la marca Peix Nostrum. És la garantia que cada exemplar ha estat pescat a Eivissa, seguint mètodes artesanals i sostenibles.
Deixa un comentari