Béns naturals

Eivissa proporciona un exemple excel·lent de la interacció dels ecosistemes marins i  litorals. Les prades denses de posidònia oceànica, espècie que només es troba en el Mediterrani, contenen i donen suport a la diversitat de la vida marina. Un ecosistema de gran biodiversitat, vegetal i animal.

 

Ecosistema

bienesnaturales_salinas1
Les salines d’Eivissa, en una imatge aèria

La flora autòctona està fortament influïda per la proximitat al mar, l’elevada salinitat i mobilitat del substrat sorrenc, de manera que presenta un gran interès botànic. D’entre els diferents tipus de comunitats vegetals, destaquen per la seua singularitat la vegetació característica de dunes i arenals, així com la de marismes i salobrars.

A les dunes pitiüses es localitza una de les formacions vegetals més interessants, els boscos de savines (Juniperus phoenicea) que, sense ser exclusius de l’arxipèlag, troben aquí el seu caràcter més genuí. En els terrenys adjacents als estanys de les salines són especialment significatives les comunitats de limonium, la majoria endèmiques de les Pitiüses, l’existència de les quals està lligada a l’activitat salinera.

Es troben tots els grups de vertebrats presents a les Pitiüses, des de rèptils fins a mamífers. Les sargantanes són els únics vertebrats realment autòctons de les illes i constitueixen el grup més carismàtic. Quant a l’avifauna, ses Salines és l’enclavament amb major diversitat ornitològica de les Pitiüses. Entre els mamífers terrestres el fenomen de la insularitat ha creat algunes subespècies pròpies de les illes (neoendemismes), com és el cas de la geneta i la musaranya d’Eivissa, i el liró de Formentera.

Els fons marins

bienesnaturales_posidonia1
Prades de posidònia, a la costa pitiüsa. Foto: Manu San Félix

El mar actua com a element privilegiat d’unió entre els béns naturals i culturals. Les posidònies i formacions que originen són i han estat pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l’economia de les illes: la pesca, la sal i, en l’actualitat, per a la indústria turística, per l’íntima interpel·lació en la formació de platges i la puresa de les aigües.

El mar és, per tant, una font de riquesa i un element intrínsec a la particular identitat de les Pitiüses. El substrat sorrenc que es caracteritza per una moderada profunditat i la transparència de les seues aigües, constitueixen l’ambient idoni per a la posidònia oceànica, les prades de la qual formen el paisatge dominant d’un ecosistema marí escassament alterat.

Les prades de posidònia estan considerades com a hàbitat de protecció prioritària per la directiva Hàbitat de la Unió Europea. L’àrea és, a més, zona d’especial protecció de les aus (ZEPA), està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la CEE i inscrita en el Conveni Ramsar sobre la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional. És Reserva Natural de ses Salines des de 1995.

Les prades de posidònia de les Pitiüses estan considerades com la comunitat més important del litoral mediterrani per la seua productivitat de matèria orgànica. Oxigenen l’aigua i la filtren, a més de reduir la força de les ones protegint les platges de l’erosió.

La planta de posidònia és una fanerògama endèmica del mar Mediterrani que té una organització externa pròpia de les plantes superiors: arrel, tija, fulles i capacitat per produir flors i fruits amb llavors. Creix cobrint els fons marins i formant frondoses prades. Aquestes es troben en alarmant regressió per la seua elevada sensibilitat a les pertorbacions ambientals, mentre que a Eivissa es troba en un estat excel·lent, i són essencials tant per contenir els elements de bellesa excepcional del lloc, així com per mantenir els processos essencials per a la conservació de l’ecosistema i la biodiversitat que alberga.

Un ecosistema submarí i litoral d’extraordinari interès amb espècies amenaçades d’elevat valor científic, que configuren un paisatge mediterrani únic per la seua riquesa natural i cultural.

También te puede interesar

Bens Culturals
[caption id="attachment_508" align="alignnone" width="800"]LEER MÁS
Museus
Edificis històrics